tag:blogger.com,1999:blog-12994282131310025182024-03-05T20:35:22.527+01:00letters, words and poetry
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.comBlogger187125tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-48505949699895107962015-09-07T12:23:00.000+02:002015-09-08T13:18:32.077+02:00Amusement park<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMZ2iNd9kpPN5ab-B4_FqyVf6c2JefkW8NwbDIBr8_EsD8WhvOavQXCyvj9v82ZnstAV8IfYkOKETfJbgEZ2E-yGnsyr5xRtsHraj-MZBPpd9LZVMpdqcNt8xUtEOOpyi-557cX7Akhq4/s1600/Ilustraci%25C3%25B3n+payasos_Philip+Herman_2010_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="405" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMZ2iNd9kpPN5ab-B4_FqyVf6c2JefkW8NwbDIBr8_EsD8WhvOavQXCyvj9v82ZnstAV8IfYkOKETfJbgEZ2E-yGnsyr5xRtsHraj-MZBPpd9LZVMpdqcNt8xUtEOOpyi-557cX7Akhq4/s640/Ilustraci%25C3%25B3n+payasos_Philip+Herman_2010_2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">© Philip Herman, 2010<br />
CGSociety.org</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
muñecas que lloran sangre</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
payasos que ríen muerte</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
y los niños juegan a ser mayores</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
todavía</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
los muertos lloran su dignidad<br />
<br />
(siempre húmedas las tumbas)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
sus fotos son<br />
<br />
espectáculo<br />
<br />
morbo<br />
<br />
conciencia limpia<br />
<br />
como los que compran a las putas<br />
<br />
con ojos secos<br />
<br />
y después pagan<br />
<br />
y olvidan<br />
<br />
y regresan a sus hijos a sus esposas a sus casas<br />
<br />
a sus todos terrenos créditos trabajos<br />
<br />
con la cara blanca<br />
<br />
sin sangre y sin muerte<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
y los niños quieren ser mayores</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
todavía<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
crecer</div>
<div style="text-align: center;">
así</div>
<div style="text-align: center;">
es otra forma de morir</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-26139546928356199092015-07-28T12:43:00.000+02:002015-07-28T12:45:28.003+02:00Circus<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-KVU9DnlKsDE/VbdcTR3dr0I/AAAAAAAACM8/zWNNqooZ9PA/s1600/black-and-white-carnival-circus-retro-tent-Favim.com-359443.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://1.bp.blogspot.com/-KVU9DnlKsDE/VbdcTR3dr0I/AAAAAAAACM8/zWNNqooZ9PA/s640/black-and-white-carnival-circus-retro-tent-Favim.com-359443.jpg" width="446" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
La vida et pertany. I el cos</div>
<div style="text-align: center;">
—amb ell, la veu i la respiració—.</div>
<div style="text-align: center;">
Però ni els vestits, tampoc els colors;</div>
<div style="text-align: center;">
no, la fusta, no, el record;</div>
<div style="text-align: center;">
tampoc els dies, les hores, la calor.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
La resta són equilibris i salts abismals</div>
<div style="text-align: center;">
entre besades, llàgrimes i viatges</div>
<div style="text-align: center;">
circulars del sol; somriures i paraules</div>
<div style="text-align: center;">
són la nit, els somnis i la lluna.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
La vida et pertany per sempre,</div>
<div style="text-align: center;">
deixa la mort al calaix de les ficcions.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-6888207547059820352015-07-21T18:32:00.000+02:002015-07-21T18:32:50.528+02:00Tot i tot<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-VCENMtpHhZM/Va5zMgWeonI/AAAAAAAACMo/HzXbiejtrH8/s1600/arruga-en-punto-final.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="http://2.bp.blogspot.com/-VCENMtpHhZM/Va5zMgWeonI/AAAAAAAACMo/HzXbiejtrH8/s640/arruga-en-punto-final.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arruga en punto final<br />
http://latabernadellibrero.com/</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
L’amor quan
atansem un plat,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
quan l’omplim
o el netegem.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
L’amor en el
llençol que posem</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
a la
rentadora. L’amor</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
sota el
crit, sota la pols</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
per treure,
sota el nom</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
que callem.
L’amor i el gest.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
L’amor al
costat del sol</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
que ens
desvetlla, és amor</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
el cant de l’aigua
a la teva boca</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
quan beus
perquè tens set.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
Amor i
menjar. L’amor</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
empeny l’esquena
i els ossos</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
i el dolor
que els amara.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
Amor entre
les hores i els camins</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
i tota la
roba per sargir. Amor</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
damunt del
coixí. L’amor</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
entre la
boira, sota la lluna</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
i en somiar que
se’ns fa pluja.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
L’amor en
una vall,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
damunt la
cadira i a dins</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
dels cabells
quan els pentina</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
la mà. L’amor
i la força</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
per seguir
aquí,</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
tot i tot.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
L’amor no
calla</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
ni quan
sigui llàgrima</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
el punt
final.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-20674330789519248032015-06-18T12:31:00.000+02:002015-06-18T12:32:12.639+02:00Θαλλώ y Καρπω (*)<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-TszOiRvZb9I/VYKbJ1fhW2I/AAAAAAAACMA/yc2t9im2z6o/s1600/IMG_8077.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://2.bp.blogspot.com/-TszOiRvZb9I/VYKbJ1fhW2I/AAAAAAAACMA/yc2t9im2z6o/s640/IMG_8077.JPG" width="478" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Las horas no pueden</div>
<div style="text-align: center;">
posarse sobre lo liviano</div>
<div style="text-align: center;">
—cada segundo de vida pesa</div>
<div style="text-align: center;">
y nos hace crecer—;</div>
<div style="text-align: center;">
no pueden dormir</div>
<div style="text-align: center;">
sobre la mentira</div>
<div style="text-align: center;">
—cada milésima cierta</div>
<div style="text-align: center;">
de luz solar será motor</div>
<div style="text-align: center;">
de sangre y savia.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Las horas, sobre la vida,</div>
<div style="text-align: center;">
enteras y espléndidas</div>
<div style="text-align: center;">
—o no serán.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Las horas fueron divinas</div>
<div style="text-align: center;">
y, aunque rocen lo humano</div>
<div style="text-align: center;">
cada segundo</div>
<div style="text-align: center;">
de su existencia,</div>
<div style="text-align: center;">
no podemos ultrajarlas</div>
<div style="text-align: center;">
con basura.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Respétalas,</div>
<div style="text-align: center;">
por bellas y fuertes.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
___________________________________</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
(<span style="color: #666666;"><i>*) Talos y Carpo. Fuente: Wikipedia.</i></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #666666;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666;"><i>Las nociones homéricas continuaron vigentes durante mucho tiempo, siendo consideradas las Horas como las dadoras de las diversas estaciones del año, especialmente de la primavera y el otoño, es decir, de la naturaleza en su florecimiento y madurez. En Atenas se adoraba desde tiempos muy antiguos a Talo (Θαλλώ), la Hora de la primavera, y Carpo (Καρπω), la del otoño. La Hora de la primavera compañaba a Perséfone cada año en su ascensos desde el inframundo, y la expresión «la cámara de las Horas se abre» equivalía a «llega la primavera».</i></span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-38938439502204386092015-06-04T20:29:00.002+02:002015-06-05T19:40:46.811+02:00Cumpleanys<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-8czFci4WiIQ/VXCZAp0xObI/AAAAAAAACHY/Zxi2XzwYSRM/s1600/roques%2Bde%2Bbenet%2B-%2Bcopia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="466" src="http://2.bp.blogspot.com/-8czFci4WiIQ/VXCZAp0xObI/AAAAAAAACHY/Zxi2XzwYSRM/s640/roques%2Bde%2Bbenet%2B-%2Bcopia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Roques de Benet</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M’arribe un mail que diu que pronte faràs anys. No recordo quan vaig fer la suscripció, pero m’arribe cada any des de fa anys. I penso que pronte trobaré a faltar les nits que mos quedàem parlant a la parada de l’autobús, a la plaça dels cafés, a mitat camí de ca teua i a mitat de la meua. I quan se feien les onze t’acompanyae a casa i después me dies que m’acompanyaes a la meua i aixina podíem fer hasta quatre viatges anant i venint de les cases passant per la plaça. Recordo que no díem tonteries, havíem arribat a parlar dels planetes i les estrelles, també dels comportaments dels xiquets a escola com si fóssem astrònomes dels cervells i els cossos. Era reparador lo divendres a la nit. Después, en son demà i a l’altre, mos esperaen la faena i les obligacions. Res dels festius dels obrers, tampoc lo núvol que protegix los xiquets d’ara. Era el pa de molts de natres al poble, treballar en los pares, al camp. Me ho dic i me ho dic per calmar el record que em creme: si som uns quants, pareix que el dolor se fa menut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam aconseguir que mos donessen permís per fer tant tard, en son demà ho tindríem tot a punt. Tu tenies la mà trencada a embossar préssecs. Recollir la cirera. Recordes quan un dia vam anar al camp de cirerers de la Cristina? Eren gegants aquelles cireres tan roges, mare meua! Jo odiae anar a l’oliva, tant de fred, los terrossos de’n terra tan gelats i durs. Tu te la passaes a la botiga i jo a la granja: tu, les salameres del poble, i jo, paques de palla i aufals. Aixina tenim l’esquena ara. Pero divendres nit, fos hivern o estiu, peladetes de fred o de son, allà a la nova parada del bus de la Generalitat, quina modernitat! Tant se mos enfotie que mos sentís algú, colla de xafarders. Era un oasi. I ara que faràs anys i sabent com estem les dos, mos anirie molt i molt bé tornar al divendres nit en aquella parada. Les esquenes mos ho agrairien. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-12812191367354861662015-04-15T00:09:00.000+02:002015-09-07T18:59:22.037+02:00Asos i mànigues<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-r5WtcSJxYOkXEU0dykkt9GRijlNLalrOIznNxUE7j5pmCyXB-lIbdB7XH-uXdtvNy7blxWxWq5MD7goUv-ziV6NtEL5y5ZYF1ezQeDsyreen4vWykvKQ2Tk7lBoyyIFEj_T7p0vK0kM/s1600/Led-Zeppelin-Physical-Graffiti-325210.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-r5WtcSJxYOkXEU0dykkt9GRijlNLalrOIznNxUE7j5pmCyXB-lIbdB7XH-uXdtvNy7blxWxWq5MD7goUv-ziV6NtEL5y5ZYF1ezQeDsyreen4vWykvKQ2Tk7lBoyyIFEj_T7p0vK0kM/s640/Led-Zeppelin-Physical-Graffiti-325210.jpg" width="614" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Afegeix la llegenda</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
«Avui, tot remenant els meus apunts i blogs per una proposta que he de fer, he ensopegat amb poemes de fa just tres anys. I amb ells, la certesa que vaig confiar absolutament en tu durant només dues o tres setmanes, després tot es va estavellar de forma estrepitosa. He volgut enviar-te’ls i amb ells milers de preguntes que no et deixesssin respirar. T’he odiat profundament. He odiat els equilibris que vaig fer després i els que he fet durant tant de temps, i he entrat en estat d’emergència: havia de tornar-te dos llibres que encara tinc. Teus. He entrat en estat d’alarma, havia d’esborrar la teva veu i el teu nas, esborrar-te de tot arreu, d’entre les pàgines d’alguns llibres i d’entre els documents i carpetes que guardo en forma de bits a l’ordinador i escriure’t per dir-t’ho i que els llibres t’arribarien per correu o te’ls trobaries al portal o algú te’ls portaria. Per fer-te saber que renegava de tu. Per dir-te que sé que vaig donar-li l’esquena a la mentida tan bé com sé que tu vas dar-li la mà. Però ben mirat, he pensat que, al cap i a la fi, ets com una princesa capritxosa i consentida. I sí que potser han passat prou mesos per apavaigar aquest foc, però l’inconscient no coneix calendaris i la maternitat en solitari fa encara més relatiu el temps. Només queda per dir que les properes siguin més afortunades i no t'estimin com jo ho he fet. Sí, les properes, perquè sempre tindràs un as a la màniga, princesa.»<br />
<br />
<br />
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-9084332615364060942015-02-25T12:23:00.000+01:002015-02-25T12:24:02.772+01:00A recer<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-20COuQrmnWs/VO2vtUymfLI/AAAAAAAAB-E/KMPxWoRTeAo/s1600/buho.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-20COuQrmnWs/VO2vtUymfLI/AAAAAAAAB-E/KMPxWoRTeAo/s1600/buho.jpg" height="375" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
A la història d’aquell estiu, també hi hagué un porc senglar de matinada —minuts abans de la sortida del sol però tot fosc encara— que de sobte creuà la carretera en aquella corba. On anava sense gens de por? Penso ara que una mica més enllà estava el seu cau i tenia la panxa mig plena. O mig buida. On anàvem naltros amb l’ensurt del moment? D’on veníem?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De quan sortíem a passeig i els altres descansaven. De quan vèiem coses que no haurien de ser vistes: intercanvi de mercaderies entre aquell cotxe aparcat a la vora de la carretera i el cotxe que arriba, s’atura al costat, sense ni tan sols apagar el motor, i marxa. Nits de mapes inventats i cartells amb noms cada cop més llunyans i estranys, matinades de buscar un riu o un llac. Nits de passar per carrerons i pobles que dormien, quan la resta del món hi passa de dia. Saber d’una ermita pels xiprers, la plaça i el dibuix dels camins a mà alçada en un cartell de ferro rovellat. El següent estiu, foren una rabosa i les seves cries a la vora de la carretera i frenar en sec perquè una petita quedà enrere, al voral. Una mica més endavant, en l’espai o el temps, a banda i banda de l'asfalt i durant una bona estona, les parets de roca polida, altíssimes que, unides amb la nit, feien un túnel, una amalgama d'ombres i éssers mai vistos. Un calfred a cada revolt. D’una altra nit en recordo una òliba o un mussol, però podria haver-ho somiat. De quan fórem els àngels negres i de la guarda dels bells dorments.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sempre de nit i sempre les corbes. Quan els altres descansen, quan encara no puc dormir perquè a l’estómac hi tinc tot el que no he volgut plorar, abans dels somnis, crec que els animals encara ens poden trobar. Un tros de naltros corre per la nit, entre boscos i carreteres, pistes i camins, i crida: «Vine’m a buscar! Treu-me a passeig!». I encara sona aquesta cançó entre els rellotges que enganyen els calendaris. Perquè amb tu tot sembla ahir. Amb tu, o potser sóc jo, les coses són de nou, encara que siguin velles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També foren hiverns, no diré quants, i contagiar-te el sa costum d’esmorzar, perquè el dia és diferent amb la panxa plena. Qui sap si ara encara esmorzes o si et maltractes una mica i aguantes eternitats senceres sense ni un mos. També fou alguna primavera i només una tardor de ciutat, però el nostre hàbitat natural: la nit, sempre. Perquè en ella tot hi té cabuda, fins i tot nosaltres, guardians d’allò prohibit, artistes proscrits. Animals desterrats que busquen el cau que mai tindran.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara i aquí em fereix la vida, no pas la mort.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-79037493731335579632014-12-09T11:31:00.000+01:002014-12-10T10:17:02.577+01:00Olvido<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-P2dR5644Mnw/VIbOmgH99YI/AAAAAAAABqU/HSoalubPHm4/s1600/IMG_8435.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-P2dR5644Mnw/VIbOmgH99YI/AAAAAAAABqU/HSoalubPHm4/s1600/IMG_8435.JPG" height="640" width="476" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Tanto frío se metió en la caja de los recuerdos,</div>
<div style="text-align: center;">
tanto frío hubo en las paredes caladas de blanco yeso:</div>
<div style="text-align: center;">
siempre faltaron la pintura y el barniz en las puertas</div>
<div style="text-align: center;">
y los bastidores. Tanto frío en la escasa luz y en las palabras</div>
<div style="text-align: center;">
que morían escalón tras escalón cuando saltaba</div>
<div style="text-align: center;">
hasta la calle y gritaba que me iba al colegio.</div>
<div style="text-align: center;">
Tanto frío en la nariz y en las piernas con pantalón</div>
<div style="text-align: center;">
corto, tanto sobre el perfil de las montañas y entre esas nieblas</div>
<div style="text-align: center;">
lejanas, tanto frío, dios mío, entre los dedos y bajo las uñas,</div>
<div style="text-align: center;">
entre los poros y en esas arrugas tempranas que crecieron</div>
<div style="text-align: center;">
en el dorso de las manos rematadas con hilillos de sangre,</div>
<div style="text-align: center;">
heridas por el agua helada al frotar el aluminio. Tanto frío.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-36510209343230176552014-11-07T17:39:00.000+01:002014-11-07T17:39:27.756+01:00Soñadores de aire y agua<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-VdFpMOtB7g4/VFzvIjil1AI/AAAAAAAABqA/kUzOl9PTT30/s1600/Deep-sea-diver%2Bwith%2Ban%2Bumbrella%2B-%2B1949.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-VdFpMOtB7g4/VFzvIjil1AI/AAAAAAAABqA/kUzOl9PTT30/s1600/Deep-sea-diver%2Bwith%2Ban%2Bumbrella%2B-%2B1949.jpg" height="640" width="465" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Deep sea diver with an umbrella <br />1949</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Se me ocurre que los antónimos</div>
<div style="text-align: center;">
rozan tanto los bordes del mundo,</div>
<div style="text-align: center;">
chocan tanto con las aristas</div>
<div style="text-align: center;">
de las palabras y las letras,</div>
<div style="text-align: center;">
que llegan a ser sinónimos</div>
<div style="text-align: center;">
y conviven como el día y la noche,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
porque los primeros sin los segundos</div>
<div style="text-align: center;">
serían un lugar sin tiempo ni mesura,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
y me viene a la cabeza que astronauta</div>
<div style="text-align: center;">
es la antítesis de buzo, que un cohete</div>
<div style="text-align: center;">
que desciende para morir en el mar</div>
<div style="text-align: center;">
chocará con su contrario, un submarino,</div>
<div style="text-align: center;">
y que en el mar, ese mar, donde mueren</div>
<div style="text-align: center;">
las naves junto a las boyas amarillas,</div>
<div style="text-align: center;">
hay tanto amor como dolor,</div>
<div style="text-align: center;">
porque, amor mío, te equivocaste,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
el antónimo de amor</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
no es odio</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
—los diccionarios y tu boca mienten—,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
sino dolor,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
el mismo que se puede</div>
<div style="text-align: center;">
doblar como una sábana de agua</div>
<div style="text-align: center;">
salada y guardar en el faro; </div>
<div style="text-align: center;">
su contrario</div>
<div style="text-align: center;">
es el dolor, el mismo dolor</div>
<div style="text-align: center;">
que sin doblar se expande,</div>
<div style="text-align: center;">
y choca contra el faro,</div>
<div style="text-align: center;">
las naves,</div>
<div style="text-align: center;">
el búnquer,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
contra el mundo entero,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
y ahoga al astronauta</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
y estrangula al buzo.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-49333324497403027882014-10-27T23:35:00.000+01:002015-02-25T15:34:19.726+01:00El rastre<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmhoQNP8knHoq2YK28htvaAvW4xZqZrQ8IDFWaieLM3Hmby4zgtB7rI9ec3VzyOlSbywcV_lhmSJEVxG5NOSCGSwhkRV2DPzzS-nLiCBXhetpYHX6f3GeDEimAfYxFOga9E5r0bnt6xdM/s1600/nina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmhoQNP8knHoq2YK28htvaAvW4xZqZrQ8IDFWaieLM3Hmby4zgtB7rI9ec3VzyOlSbywcV_lhmSJEVxG5NOSCGSwhkRV2DPzzS-nLiCBXhetpYHX6f3GeDEimAfYxFOga9E5r0bnt6xdM/s1600/nina.jpg" height="640" width="480" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
Hi havia unes boles de colors<br />
de plàstic i menudetes per on podia<br />
enfilar un cordó blanc i de cotó;<br />
<br />
m’agradava el soroll<br />
en fer-les picar entre elles,<br />
<br />
m’agradava no perdre-les<br />
per en terra ni per enlloc.<br />
<br />
Hi havia unes boles de colors<br />
de plàstic i menudetes que eren<br />
perles i menjar o collarets i pedretes,<br />
tot depenia dels camins del joc<br />
i del que diguessen les nines<br />
de drap i la de plàstic. Tampoc<br />
no els agradava buscar les boletes<br />
per en terra. Hi havia els colors,<br />
les tardes i la tardor,<br />
el somriure i el plor pel genoll<br />
i la sang que es feia marró.<br />
Hi havia les coses fetes a mida<br />
de la meva espatlla,<br />
fins que les coses, unes altres,<br />
varen créixer més que jo;<br />
<br />
la desmesura<br />
del destí i les edats<br />
i llur màgia negra<br />
esborraren les boles de colors,<br />
les perles i les pedretes,<br />
la sang, el plor, la tarda i la tardor,<br />
tal com la pluja<br />
i el vent embruten i esbandeixen<br />
el cel, l’aire, la vista, la pell i el fred,<br />
i, amb tots ells, tot rastre.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-70763681762776143622014-10-01T15:00:00.000+02:002015-02-25T15:42:45.946+01:00Elegia per la infantesa<i><br /></i>
<i><br /></i>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-dFzybrmybJE/VO3e_Gpe9hI/AAAAAAAAB-g/kfQSkCnbyQw/s1600/DSCN0018.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-dFzybrmybJE/VO3e_Gpe9hI/AAAAAAAAB-g/kfQSkCnbyQw/s1600/DSCN0018.JPG" height="640" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Max G. a Berlin, 2008</td></tr>
</tbody></table>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i>De petita, algú em va donar un full de ruta i un mapa, i de gran, una brúixola. Ara aprenc a fer-la servir. Gràcies.</i><br />
<br />
<br />
On hem desat les paraules<br />
que ens són memòria?<br />
<br />
On reposen oblidades<br />
si ens eren bàlsam i consol?<br />
<br />
On claven arrels aquestes<br />
paraules que tombaven<br />
murs, silencis i armadures?<br />
<br />
On són les paraules<br />
que deien els nostres noms?<br />
<br />
On són?<br />
<br />
Les tremoloses, les que anomenaven<br />
el món per primer cop.<br />
<br />
On és la paraula memòria dels dits<br />
i els ulls? La paraula que era crit<br />
i somriure, branca i tronc.<br />
<br />
On cava nous sots a la sorra<br />
i dibuixa amb lletra de pal<br />
sota l’onada el primitiu verb?<br />
<br />
On volaren les paraules<br />
que ens salvaren de la set<br />
i la gana quan fonema<br />
i nit eren lluna i neguit?<br />
<br />
Les vam desar, com els mocadors<br />
de cotó, ben plegades als calaixos<br />
dels oblits, i maldestres<br />
juguem a ser aquells grans<br />
que, al nostre costat,<br />
també havien perdut<br />
la paraula.<br />
<br />
<br />Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-57341166340635288502014-09-23T13:03:00.000+02:002014-09-23T13:03:06.669+02:00Un nocturno<br />
<br />
Silencio manto<br />
frío.<br />
Silencio palabra<br />
muerta.<br />
Silencio vestido<br />
nieve.<br />
Silencio poeta<br />
muere.<br />
Silencio boca<br />
sangre.<br />
Silencio libro<br />
blanco.<br />
<br />
Silencio<br />
<br />
silen<br />
cio<br />
si<br />
le<br />
n<br />
c<br />
i<br />
o<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-76640834335521244302014-09-22T18:27:00.000+02:002014-09-22T18:39:42.198+02:00Psicopoeta<br />
<br />
Ignoráis que cada estrella<br />
tiene su agujero negro;<br />
ignoráis que en ese cruce<br />
vuestra estela, tan reluciente<br />
como ignota, dejó en mí<br />
una huella de norte a sur,<br />
y este agujero negro en la boca.<br />
<br />
Desde entonces,<br />
cuando las mariposas<br />
—grises y marrones,<br />
las menos bellas—<br />
se posan en las esquinas<br />
de los marcos y las puertas,<br />
<br />
cuando se esconden<br />
entre los vasos sucios<br />
que hay en la pila<br />
de la cocina,<br />
<br />
y, antes de que se camuflen<br />
y protejan<br />
como de algo<br />
desconocido<br />
letal<br />
fantasmagórico,<br />
<br />
yo las salvo<br />
del invierno,<br />
<br />
yo las aplasto<br />
entre los dedos<br />
o contra la madera<br />
o el mármol,<br />
<br />
leves crujidos<br />
mientras una oración negra<br />
posada en mis dientes<br />
es canto y réquiem;<br />
<br />
no hay entierro<br />
ni lágrima,<br />
y así sería<br />
sin mi mirada<br />
—gélida seca—<br />
y sólo el frío<br />
invierno.<br />
<br />
Y así nieva siempre<br />
en mí y mi boca,<br />
desde entonces.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-52368101148917718142014-09-03T01:08:00.000+02:002014-09-03T01:08:28.673+02:00La lentitud<br />
Que res passa<br />
mentre l'aigua<br />
és estany de plata;<br />
<br />
que res avança<br />
i tot queda a la boca<br />
closa quan l'alba<br />
s'endevina sense lluna;<br />
<br />
que tot és ple i alhora<br />
buit quan una sageta<br />
mor a l’hora en punt<br />
i travessa la quietud.<br />
<br />
Quan el silenci<br />
jeu amb el murmuri<br />
obscur.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-52185153636549234802014-07-09T19:41:00.000+02:002014-07-09T19:41:06.924+02:00Condena<br />
Nacemos con un albatros<br />
alrededor del cuello;<br />
<br />
su peso sobre cada vértebra<br />
nos recuerda que el azar<br />
declina y no conjuga<br />
el verbo de nuestra voluntad:<br />
<br />
habrá destinaciones<br />
que podremos escoger<br />
o no,<br />
y llegar, sea en avión, tren<br />
o a pie,<br />
rápida o lentamente,<br />
o nunca,<br />
<br />
pero otros destinos<br />
se inclinarán por azar<br />
como una pendiente<br />
imán que nos succionará,<br />
<br />
y otros lugares o personas<br />
ni siquiera nos rozarán.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-10785239612036189692014-07-05T10:25:00.003+02:002014-07-05T10:25:47.387+02:00A priori<br />
<br />
Ciertas incógnitas<br />
se irán con nosotros a la tumba.<br />
<br />
Cosas que no deberíamos saber<br />
—que se resisten a ser descubiertas—<br />
y, a pesar de su transparencia,<br />
son visibles, siempre a nuestro lado,<br />
son laberinto, jeroglífico y acertijo.<br />
<br />
Ciertas incógnitas omitidas u olvidadas,<br />
o sólo murmuradas, tal vez intuidas.<br />
<br />
Cosas que también llegarán<br />
al funeral; las respuestas<br />
a aquellas preguntas indecibles<br />
porque su solución pende<br />
de los signos de interrogación.<br />
<br />
Ciertas incógnitas<br />
con la voz entrecortada.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-58017863001144192712014-05-20T13:08:00.000+02:002014-05-20T13:13:02.040+02:00Biografía<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Me preguntaron si escribía, dije no, pero los versos brotan entre la frialdad de la logística diaria, como la flor de lis entre la nieve y el hielo. Y no me doy cuenta.</i></div>
<br />
<br />
No tiene miedo<br />
el poeta, no,<br />
se horroriza,<br />
se espanta<br />
y grita, pero<br />
<br />
avanza<br />
cada vez,<br />
en cada viaje<br />
al infierno,<br />
<br />
y besa a la muerte,<br />
abraza a los demonios<br />
sin miedo, el poeta<br />
<br />
crece con la pesadilla<br />
de la existencia,<br />
aprende con el dolor<br />
de cada nacimiento:<br />
<br />
no tiene miedo<br />
el poeta<br />
cada vez,<br />
en cada viaje<br />
a lo más profundo<br />
de la palabra,<br />
<br />
y se emborracha<br />
con su veneno,<br />
sin antídoto<br />
desgarra el papel,<br />
y astilla el lápiz<br />
<br />
en cada verso<br />
<br />
escribe y muere<br />
el poeta no tiene<br />
miedo y vuelve<br />
<br />
a nacer<br />
<br />
en tus ojos.<br />
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-75546035646583655052014-05-15T12:05:00.000+02:002014-05-15T12:05:32.114+02:00Declinaciones verbales<br />
<br />
Hay gerundios femeninos,<br />
esos gerundios que se alargan<br />
como velos en la noche:<br />
lo femenino agonizando,<br />
aullando, arrancando<br />
la entraña.<br />
<br />
Lo femenino en escultura<br />
de piedra viva<br />
arrastrando, gimiendo<br />
en cuclillas y a cuatro patas<br />
para besar la tierra<br />
y enterrar el dolor en ella;<br />
artesanía de barro<br />
arañando los minerales<br />
hasta la sangre<br />
en las uñas.<br />
<br />
Esos gerundios femeninos<br />
primitivos<br />
bajo la luz del astro<br />
que se vacía<br />
derramando estrellas<br />
en constante líquido<br />
en el líquido universo.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-55550258243203400662014-04-30T13:10:00.000+02:002015-02-25T15:51:26.609+01:00Cadavre Exquis 1<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZfG_n0wa3iuVvNYXsKXXgpSpbnWu1WLZAd5rqXC_XCX0N-g2nzkWSIhZ1LSMMkdSkDNV15pu7gTTfqjAnQlUmuvQto3mlbHzyGzMJBt5UA-sU-4offPvbfjHdVHyM6eZ3pttvOhioZqE/s1600/Cad%C3%A1ver+exquisito_Gala+Dal%C3%AD+Dar%C3%ADo+Carmona+Jos%C3%A9+Luis+Cano+y+Emilio+Prados_M%C3%A1laga+18+de+mayo+1930.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZfG_n0wa3iuVvNYXsKXXgpSpbnWu1WLZAd5rqXC_XCX0N-g2nzkWSIhZ1LSMMkdSkDNV15pu7gTTfqjAnQlUmuvQto3mlbHzyGzMJBt5UA-sU-4offPvbfjHdVHyM6eZ3pttvOhioZqE/s1600/Cad%C3%A1ver+exquisito_Gala+Dal%C3%AD+Dar%C3%ADo+Carmona+Jos%C3%A9+Luis+Cano+y+Emilio+Prados_M%C3%A1laga+18+de+mayo+1930.jpg" height="640" width="394" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cadáver exquisito<br />Gala, Dalí, Darío Carmona, José Luis Cano y Emilio Prados<br />Málaga, 18 de mayo de 1930</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—El tiempo nos dará la razón —dijo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #999999;">—No, gracias, prefiero té.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
—¿Tú crees?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #999999;">El reloj marcaba las seis de la tarde. Se asustó al verlo. </span>Y un camión zumbó por la carretera, como una serpiente que aúlla. <span style="color: #999999;">Un sudor frío le bajó por la espalda. John no toleraba los retrasos.</span> Ahora, sólo, escupió al suelo y exclamó: <span style="color: #999999;">«</span><span style="color: #999999;">¡Mierda!».</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La luna infiel bailaba en el horizonte como lo hacen las muchachas<span style="color: #999999;"> desleales. John creía firmemente que todos eran desleales cuando se retrasaban. Una especie de paranoia. </span>¡Baila! ¡Baila, muchacha! Nunca volveré a verte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #999999;">Se levantó aparentemente con calma y metió la silla bajo la mesa arrastrando las patas con mucho ruido. </span>Golpeó la bombilla con la palma para sentir calor y los objetos vibraron en sincronía. <span style="color: #999999;">En la calle hacía un frío invernal. Las farolas se encendían.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
29 de diciembre de 2013</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-16557985725139011852014-04-26T12:51:00.001+02:002014-04-26T12:51:12.098+02:00Blanques<div><br></div><div><br></div><div><div>[princeses blanques per lletres negres]</div><div><br></div><div><br></div><div>paraula neta pura</div><div>paraula memòria </div><div>paraula fidel</div><div><br></div><div>l'infant dibuixa prínceps</div><div>parla dels dies somni</div><div>quan regne i conte</div><div>eren parc i pedra</div><div>castell ogres i batalles</div><div>quan draps eren vaixells</div><div>pirates dignataris i reis</div><div>vençuts </div><div><br></div><div>l'infant canta vora la mar</div><div>i sap que no era la mort del drac:</div><div>fou</div><div>l'aigua salada, oceà fins el cel</div><div>des dels ulls;</div><div>canta vora la mar el seu rèquiem</div><div>per no arribar al desert</div><div>dels desitjos morts</div><div>que un dia foren veritat;</div><div>canta sota la pluja salada</div><div>i reviuen aventures tempestes</div><div>i victòries</div><div><br></div><div>queda</div><div>la paraula neta pura</div><div><br></div><div>memòria fidel</div><div><br></div><div>els peus de l'infant</div><div>i la sorra entre els dits</div><div><br></div><div>a la boca lletres negres</div><div>per matar la seva mort</div><div><br></div><div>els funerals</div><div>sabuts</div><div><br></div><div>l'infant</div><div>no vol</div><div>ser</div><div>adult</div><div><br></div><div><br></div><div><br></div></div>Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-7675272448597138212014-04-02T14:55:00.000+02:002014-04-02T14:55:17.817+02:00Las sombras<br />
jugar<br />
a simular<br />
que el verbo<br />
ser<br />
no es,<br />
que no ser<br />
es ser<br />
y estar<br />
y tener<br />
el resquicio<br />
del olvido<br />
abierto<br />
en el centro<br />
de la memoria<br />
y del día<br />
<br />
—cualquier día—<br />
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-30810597106648370782014-03-31T15:32:00.001+02:002014-03-31T15:34:07.375+02:00Amalgama<br />
<br />
Se me ocurrió hace días: un poema amalgama con algunos de los títulos de este blog.<br />
<br />
_____________________<br />
<br />
<br />
La falsa distopía<br />
en blanco sucio,<br />
pero sólo enmiendas, y yo,<br />
<br />
desafío,<br />
<br />
pero<br />
mejor<br />
entretenerse<br />
en la almohada<br />
o en un número quebrado.<br />
<br />
Pero<br />
alguien debiera<br />
contar<br />
lo prohibido<br />
la estrella y su condena<br />
imposible,<br />
<br />
pero<br />
alguien debiera<br />
saltar<br />
sin balas ni cañones<br />
o crecer, morir en el patio de los adultos.<br />
<br />
Y ahora, lejos, los pájaros,<br />
dos veces perdidos:<br />
ciento ochenta grados dirección sureste,<br />
<br />
mientras nosotros<br />
salpicamos de azul los dientes,<br />
<br />
mientras la revolución de las células<br />
y estas brasas de agua<br />
son<br />
un error de aritmética azul<br />
hasta las estrellas.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-84114629233505469252014-03-25T00:14:00.000+01:002014-03-25T00:14:16.600+01:00Un cuento de casi hadas<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Cenicienta greco-egipcia</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Algunos motivos del cuento de la Cenicienta se remontan a la antigüedad clásica, cuando varios autores griegos registraron la leyenda de la egipcia Ródope (Ροδώπις, Rhodopis: "mejillas rosadas"). Aunque el personaje y la trama tienen lugar en Egipto, donde presumiblemente nació esta historia [...] Las distintas versiones sitúan la historia de Ródope en épocas distintas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fuente: http://es.wikipedia.org/wiki/Cenicienta</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
___________________________________<br />
<br />
<br />
Como Cenicienta<br />
entran en el palacio y saben que las horas<br />
están contadas; así imprimen en cada danza<br />
más fuerza, más vigor contra el suelo de la sala:<br />
con voluntad titánica esculpen un reloj<br />
gigante sobre las baldosas, a cada giro<br />
sus zapatos de cristal rascan el piso<br />
y, con desgarros, dibujan horas huellas<br />
minutos y las notas del adagio<br />
del que son presa.<br />
<br />
<br />
Como Cenicienta<br />
al dar las doce, salen corriendo<br />
para aterrizar entre los trapos y las escobas,<br />
las cenas y los desayunos a solas,<br />
entre coches y semáforos, salas blancas,<br />
autobuses y libros<br />
<br />
junto al vértigo cotidiano<br />
<br />
guardan siempre los zapatos de cristal,<br />
<br />
porque, al contrario que Cenicienta,<br />
no pierden nada y lo dan todo<br />
hasta las doce en punto, hasta el centro del día,<br />
<br />
porque, al contrario que Cenicienta,<br />
no hay prisa en la noche, tampoco destino,<br />
hada madrina ni fatal compromiso.<br />
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-90688596952986635082014-02-17T22:23:00.000+01:002014-02-17T22:27:08.154+01:00Dicen que alondra de noche<br />
<br />
Llueve luz pequeña, motas<br />
vulgares en nuestros ojos,<br />
diminutos los iris y nuestras<br />
almas mientras la alondra<br />
hoy no canta, ruge,<br />
estalla. Negra espesura<br />
bajo la luna. Alondra.<br />
<br />
Llora sangre la alondra<br />
vulgar<br />
ella y la sangre, roja, la pluma<br />
vistosa y marrón, pequeña<br />
alondra.<br />
<br />
Llueve transparencia<br />
bajo la luna, y ella<br />
y el fango, vulgar, extenso,<br />
se retuercen en la noche,<br />
bajo la sangre diluida, y sobre ella.<br />
<br />
Ni la corteza ni las ramas,<br />
en el suelo, nidos<br />
marrones, vulgares.<br />
<br />
Llora sangre la alondra,<br />
y, mientras, la estrella<br />
se decanta, cae<br />
en agujeros negros,<br />
los precipicios<br />
allá en el cielo.<br />
<br />
<br />
<br />
Se asoma el sol a nuestros ojos<br />
diminutos, tímido, con la niebla<br />
y la alondra mancha el aire<br />
<br />
—lágrima y rojo—,<br />
<br />
se decanta, cae, calla<br />
para dormir ahora, de día,<br />
en la mañana, cuando siempre<br />
dicen que alondra de noche<br />
sueña.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1299428213131002518.post-61057378841020639442014-02-16T16:29:00.000+01:002014-02-16T16:29:29.936+01:00La figura imposible<br />
<br />
Cuando figura imposible<br />
toma nota de la regla,<br />
como en la escuela y la ortografía:<br />
<br />
Uno, gritar su nombre ―al despertar―,<br />
no, pues no hay espacio suficiente en el mundo<br />
para el eco de tu voz con su nombre dentro, tan adentro.<br />
<br />
Dos, pintar la historia cuando plazca,<br />
no, pues en una pared se abrirían grietas<br />
y en un lienzo sería un cuento chino. Increíble.<br />
Denostable. Punible por osadía y descaro.<br />
<br />
Tres, compartir las llaves de una biblioteca o un teatro,<br />
no, pues ningún organismo público o privado<br />
cree en el amor. Sólo manda señor dinero, y a vosotros,<br />
dos muertos de hambre, sólo os salen por las orejas palabras.<br />
<br />
Cuatro, acentuar cada caricia, cada frase escrita, los susurros,<br />
no, pues un poco más de fuerza en los fonemas vocálicos,<br />
dactilares y prensiles haría más imposible, si cabe,<br />
esta figura también prohibida. Explotaría su silencio.<br />
<br />
Cinco, desobedecer esta regla y romper la sintaxis social,<br />
no, pues los núcleos y los complementos ya tienen un lugar<br />
en el mundo y vuestro mapa no pertenece a la geografía<br />
ni a la matemática de las edades. Sólo vosotros aterrizáis<br />
en las fronteras. Sólo vosotros, invisibles.<br />
<br />
<br />
Excepción: sentir la memoria, esta vuestra<br />
que es sábana y deseo, en las encías<br />
y los dientes, sentirla allí donde<br />
colisionan el verbo y el instinto<br />
animal de morder y matar<br />
el instante. Y escribirlo. Esto sí.<br />
Cuando mueres tú, cuando muere él,<br />
cada vez para nacer y perecer<br />
y nacer otra vez en imposible.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Judit Ortizhttp://www.blogger.com/profile/17868352433584038680noreply@blogger.com0