El gest

la mà i la galta, la carícia
que s’allarga i dibuixa
l’ombra dels dies
que han passat fins avui

és el gest del temps
a les mans impotents:
la paraula que els dits
no poden contenir,
la paraula –de tinta i saliva–
que s’escapa
per entre els braços

i no puc dibuixar en el teu rostre
els camins de les nits fins avui:
és necessari pintar-te tot el cos
però, abans i de forma inevitable,
em perdo a la teva boca

en el teu gest

"Vendidos", J. Ortiz