«Els amants» de Julio Cortázar



¿Quién los ve andar por la ciudad
si todos están ciegos ?
Ellos se toman de la mano: algo habla
entre sus dedos, lenguas dulces
lamen la húmeda palma, corren por las falanges,
y arriba está la noche llena de ojos.

Son los amantes, su isla flota a la deriva
hacia muertes de césped, hacia puertos
que se abren entre sábanas.
Todo se desordena a través de ellos,
todo encuentra su cifra escamoteada;
pero ellos ni siquiera saben
que mientras ruedan en su amarga arena
hay una pausa en la obra de la nada,
el tigre es un jardín que juega.

Amanece en los carros de basura,
empiezan a salir los ciegos,
el ministerio abre sus puertas.
Los amantes rendidos se miran y se tocan
una vez más antes de oler el día.

Ya están vestidos, ya se van por la calle.
Y es sólo entonces
cuando están muertos, cuando están vestidos,
que la ciudad los recupera hipócrita
y les impone los deberes cotidianos.

_______________


Qui els veu caminar per la ciutat
si tots estan cecs?
Ells s’agafen de la mà: alguna cosa parla
entre els seus dits, llengües dolces
llepen el palmell humit, corren per les
falanges,
i allà dalt està la nit plena d’ulls.

Són els amants, la seva illa sura a la deriva
cap a morts de gespa, cap a ports
que s’obren entre els llençols.
Tot es desordena a través d’ells,
tot troba la seva xifra sostreta:
però ells ni tan sols saben
que mentre roden en la seva amarga sorra
hi ha una pausa en l’obra del no res,
el tigre és un jardí que juga.

Clareja als carros de deixalles,
comencen a sortir els cecs,
el ministeri obre les seves portes.
Els amants rendits es miren i es toquen
un cop més abans d’olorar el dia.

Ja estan vestits, ja se’n van pel carrer.
I és només llavors
quan estan morts, quan estan
vestits,
que la ciutat els recupera hipòcrita
i els imposa els deures quotidians.


Traducció de Judit Ortiz

Comentaris