Fràgil


T’estimo en una caixa de silenci
i de cartró pintat. T’estimo de cara
a la paret mirall per saber si és certa
la felicitat concentrada que reposa
en tu i la teva pell. T’estimo en record
i en present;

tu i el graó d’entrada,
jo i el gest de la mirada, les mans
i els teus peus, a l’escala.
I llavors, jo i la porta,
i la boca i la pregunta
                                               ―d’on sorgies?―,
vam quedar mudes per omplir
l’aire, les cadires, les taules,
fins i tot els altres,
                                               de desig.

T’estimo en aquesta caixa de silenci
i de cartró pintat
amb un color que hem inventat,
mentre eons i dies minut segon
es condensen en gota d'aigua
entre galta i espatlla.



Comentaris

escribiente ha dit…
y en esa gota de agua está el universo entero, el tuyo, el vuestro

Un beso
Luis