Saltar

«A un centímetre de tu,

aquesta vida se’m fa escassa.»

Soterrani

Saltar

Remeno bosses, mantega,

armaris, i el fregall amb sabó.

T’he somiat no fa tant,

tanta estona, aquí al costat.

Torno a l'antic carrer Joaquín Costa,

de nit, cares noves, veus i tu.

D’un Lletraferit salto fins el banc

i els anys, amb el berenar, el pa,

a les mans, i de cop, tot sol,

salta

el tap

de l’oli.

Salta i salten els ulls,

jo immòbil,

i salta la teva ombra,

l’he dibuixada no fa tant,

tanta estona, aquí al costat.

I renovo el centímetre

i sento en tu que aquesta vida

també se’m fa escassa. També.

I així, amb els ulls davant dels ulls,

col·lapso

en amor concentrat en espasme al cervell contracció i dil·latació de la veu expansió i explosió del crit implosió del cor i vorejo els 1000 anys que em falten per estimar-te i a un mil·límetre —amb els ulls clucs—

el col·lapse

a la gola boca mans tota la força dels anys i els intervals les paraules inunden la mirada el gest que és silenci a 1000 decibels i xoquen les imatges record tot el que et diria tot estaria així tota la vida i sento que exploto i el col·lapse és font d’aigua i colors i sóc a la frontera de l’aire i el primer so és murmuri el primer so s’impulsa i xoca amb les dents i darrere els altres i l’escalfor i el cor i col·lapso col·lapso

les paraules són estrelles

__________________

3 col·lapse gravitacional ASTROF Contracció de la matèria d'un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l'atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.