El rastre






Hi havia unes boles de colors
de plàstic i menudetes per on podia
enfilar un cordó blanc i de cotó;

m’agradava el soroll
en fer-les picar entre elles,

m’agradava no perdre-les
per en terra ni per enlloc.

Hi havia unes boles de colors
de plàstic i menudetes que eren
perles i menjar o collarets i pedretes,
tot depenia dels camins del joc
i del que diguessen les nines
de drap i la de plàstic. Tampoc
no els agradava buscar les boletes
per en terra. Hi havia els colors,
les tardes i la tardor,
el somriure i el plor pel genoll
i la sang que es feia marró.
Hi havia les coses fetes a mida
de la meva espatlla,
fins que les coses, unes altres,
varen créixer més que jo;

la desmesura
del destí i les edats
i llur màgia negra
esborraren les boles de colors,
les perles i les pedretes,
la sang, el plor, la tarda i la tardor,
tal com la pluja
i el vent embruten i esbandeixen
el cel, l’aire, la vista, la pell i el fred,
i, amb tots ells, tot rastre.


Comentaris