Pa i llimona

Sardines i tonyina en llauna, i gotes de llimona. El pa i les mans. Una cadira vella i jo i els meus ulls de vuitanta anys. El meu cor també, vell. El motor de l’ànima accelerat des de sempre. Les sardines i vosaltres. I jo. Des d’aquí, criatures i les vostres pors, neguits, mentidetes, jocs de púbers. Des d’aquí, des de la casella d’aquest pervers joc de l’oca, jo al pou. Jo i els meus vuitanta anys, al punt zero. Tonyina i llimona. El pa i el plor. A què jugueu, criatures? Les parpelles també us cauran i els genolls se us doblegaran. El meu punt zero i jo, vella. Les llaunes i la saviesa. La cadira vella i el dolor a les dents. Tanta llimona. Tant de dolor i veure-us jugar a les palpentes. També se us aprimaran els llavis i la veu no serà la mateixa. La vostra olor. Criatures, també tindreu un punt zero. I, doncs, llavors a què jugueu? Tonyina i sardines en llauna, pa i llimona, encara no en sabeu res d’aquests petits furts a la vida, els importants.