Peter Pan

Amb el sol neix
una baixada ―cap endins―,
i les llàgrimes canvien el sentit,
m’emplenen la panxa.

Amb el sol miren
els dits dels peus, cap endins,
i els talons, enfora, amb les mans
faig punyetes i miro ungles i cims.

En tinc set o vuit de paraules
i anys, com quan per alçada ―i de puntetes―
albirava més enllà del muret
i el món se’m mostrava
hostil, malalt i cru, competitiu
―i jo els callava, les paraules i els anys.