L'amor és imperatiu

Algú a qui no estimar tant
per mantenir un abisme
que resguardi el cor
i quedar a recer
d'aquesta potència
sobrenatural.

Perquè l'amor en estat pur
és punyent i no permet
edulcorants

exposa el cos al fred
i la calor, a l'alegria
i el dolor, obliga
l'ànima a caminar
pels còdols
sense calçat,
a nedar sense saber-ne,
i ens ordena pujar
les muntanyes més altes
despullats de tot.

Algú a qui no estimar tant
perquè el camí entre els dos
sigui més llarg
i no sentir que els ossos
es claven i es foraden
els uns contra els altres,
per no sentir que els noms
són la sang i l'aire.

Hi ha cors que prefereixen
algú a qui no estimar tant.
Moriran
vestits de rosa, amb les cèl·lules
anestesiades i netes,
sense ferides. Però
també
també
s'ompliran de cucs,
com els qui estimem
tant.