Hunter


Residir en el agua
y en el aliento de aquello más primitivo,
a salvo del mundo.
En el círculo donde todo se toca
y todo se aleja.
Y cazar las palabras
para convertirlas en susurro,
en un velo para calmar
las llagas.

Residir en la tierra blanca
para bajar hasta el cielo
y subir hasta el infierno,
ser en el otro y obviar la piel
y la masa de Einstein,
obviar la gravedad
de las cosas y de un tal Newton;
residir sin fronteras
para atravesar las entrañas,
escalar los huesos,
nadar en la sangre,
hasta llegar a puerto
y ser tormenta y barco.

Y cuando todo pasa,
con este mar en calma,
espiar el mundo
desde el centro de tu cuerpo.

_________________________

Residir en l’aigua
i en l’alè d’allò més primari,
a recer del món.
En el cercle on tot es toca
i tot s’allunya.
I caçar les paraules
per fer-les murmuri,
devenir-les en un vel
per calmar les llagues.

Residir en la terra blanca
per baixar fins al cel
i pujar a l’infern,
ser en l’altre i obviar la pell
i la massa d’Einstein,
obviar la gravetat
de les coses i d’un tal Newton;
residir sense fronteres
per travessar les entranyes,
escalar els ossos,
nedar dins la sang,
fins arribar a port
i ser tempesta i vaixell.

I quan tot passa,
amb aquesta mar en calma,
espiar el món
des del centre del teu cos.


Comentaris