Ítaca

Tornar al punt incomplet
d’un recorregut inacabat i circular.
Tornar al punt del rellotge
que es va quedar aturat
allà, al barri, un estiu o un hivern.
Tornar al punt aquell
odiós i odiat per inacabat
i descobrir que el camí recorregut
és un principi, i el final són aquells dies
inicials, de fa molts anys.
Quan els ulls s’obrien com per primer cop,
quan el sol era tebi i els colors primitius.
Quan els carrers eren grocs i creia tenir ales,
i la gent era murmuri i la meva guia les olors.
Quan res era tot i em podia menjar el món.
Quan vaig descobrir que era mentida, tot.
Tornar al punt aquell que creia oblidat,
desterrat, i descobrir que les meves passes
han travessat tempestes, inferns i deserts,
i han desafiat les lleis del temps, per tornar
i descobrir que no sóc la mateixa i la relativitat
és la mestressa. He tornat i no sé si cal començar
un altre cop. O posar un punt final de debò.